divendres, 29 d’octubre del 2010

EL GRAN MESTRE EN CONCERT....

Bona nit, siempre es un lujo y un honor y una emoción, volver no solo en esta ciudad sino también en este lugar. Esta vez el doble o el triple, por que ya saben ustedes que buscar libros a las dos de la mañana con un whisky, es un deporte de mucho riesgo. Y a la edad que teniendo una, con trece costillas no es lo mas adecuado. En fin, el caso es que hemos echo lo posible, rozando lo imposible para poder vernos aquí esta noche, para agradeceros la espera. Y la complicidad, hace poco mas de un año, cuando yo aun no había empezado esta gira y estaba aterrorizado, estando ahí a primera fila babeando viendo cantar al maestro Leonard Cohen.

Uno escribe siempre la misma canción sobre un niño con cara de viejo, que se atreve a volar sobre un cielo marrón que agoniza detrás del espejo.

Y uno, uno inventa siempre la misma canción del poeta borracho y su musa, del teclado mellado del acordeón del pecado mortal sin excusa.

Uno siempre canta la misma canción otra noche en el bar de la esquina, cerca de la estación, donde duerme un vagón, cuando el tiempo amenaza rutina.

Uno aúlla siempre la misma canción, como un perro ladrando a la luna con la misma trompeta y el mismo trombón de un mariachi que estuvo en la tuna.

Uno no acaba nunca la canción de los años que se desmoronan, y luego viene la hora de izar el telón y cantar por fin en Barcelona.

“Joaquín Sabina”

divendres, 1 d’octubre del 2010

VISCA ELS NUVIS!




Son les sis de la tarda en un hotelet amb encant del Montseny. Sota la pluja ell l’espera nerviós, inquiet i mirant-la fixament. Ella camina decidida, també nerviosa enmig d’una alfombra de pètals de flors. Es miren, s’abracen i es fan un peto…

A partir d’aquí ja tot es diferent. Una cerimònia amb encant dedicada a les absències que es troben a faltar. Dos amics que llegeixen textos diferents però tots dos emotius. Es diuen el “ si vull” i les llàgrimes surten dels ulls. I venen les fotos de rigor, el pica-pica i un bo i suculent soparet. S’apaguen els llums i comença’n les sorpreses sota l’atenta mirada incrèdula de tothom.

Un vídeo de temps llunyans però que la fa vibrar, que li arriba molt endins… Però les sorpreses no s’acaben aquí, per que per repartir els regals protagonitzen un xou, un musical en tota regla. El que no saben es que estan protagonitza’n un casament trencador, especial i emocionant. En acabat arriba l’hora de la festa, ells ballant, disfruten amb cada una de les moltes cançons escollides per l’ocasió. Riuen, ballant, s’ho passen be, es nota que disfruten, es nota que son feliços, es nota que estan fets l’un per l’altre. La festa s’allarga fins passades les tres de la matinada, i ara ja es moment de enfilar cap a casa, no per tots ja que la festa continua en una masia prop d’Arbúcies.

Ja al llit, avanç que acloqui els ulls, les imatges van passant, retenint cada moment, revivint cada instant i assaborint-los a poc a poc, el resultat és, un casament que perdurarà durant anys en la memòria de tots.

24 de setembre del 2010

dissabte, 17 de juliol del 2010

MOLTES FELICITATS



Quant et vaig començar, no sabia amb certeza si et podria anar seguint, ni tampoc si la meva seria una aficio passatgera…

Però la veritat es que no ha estat aixi, poc o molt te anat actualitzant i avui resulta que compleixes el teu primer anyet de vida.

Em passat moments bons i dolents i junts les em vist de tots colors. I avui puc dir que quant necessito escriure, ebadirme o retrobarme amb mi mateix se on haig d’anar, perquè se que el meu alter lloc m’espera.



dijous, 1 de juliol del 2010

PA PA PA PA PA PARARA....



I per fi arriba el dia en que agafo l’avio cap a Menorca. Moltes coses han passat, l’espera ha estat llarga, no tot ha anat com hauria desitjat, però tenia tantes ganes…

M’esperan deu dies emocionants, plens de tranquilitat, de festes de Sant Joan, deu dies de platja i de racons bonics, però sobrtetot m’esperan uns dies en que gaudire i em deixare endur per la magia d’aquesta illa.

Diumenge 20 de juny del 2010


dilluns, 31 de maig del 2010



"No existe en ninguna parte del mundo real nada tan bello como las fantasías que alberga quien ha perdido la cordura"



- Haruki Murakami -

dissabte, 27 de març del 2010

COMENÇAR DE NOU

Per que el que tu volies era ben fàcil, però a vegades tot es complica i es capgira.

Es capgira tant que fins i tot en certs moments costa veure el sol…

Però per fi, aquets dies de tristor, de neguit, de llàgrimes, de pors, de impotència estan a punt de posar punt i final.

I podreu tornar a començar de nou, les dos soles, juntes i més fortes que mai.

dilluns, 8 de març del 2010

AVUI FA UN ANY...


Avui plou i fa fred, que millor per recordar que avui fa un any d’una data, d’un viatge que ho va camibiar tot.

Liverpool ja queda lluny però encara hi és present. Avui fa un any que m’en vaig anar, deixant darrere tot el que em comprimia, el que em neguitejava, deixant totes les pressions que a poc a poc m’envaïen.

Avui fa un any que va començar aquella aventura que em va omplir de noves il·lusions i nous projectes.

La pluja i el fred t’acosten més aquella data, aquell dia, aquell país que sempre plou i en el que em va fer cambiar.

diumenge, 21 de febrer del 2010

27

Dinar amb família carregat d’emocions, d’alegries i retrobament. Tots junts units per a celebrar el meu vint-i-setè aniversari.

Nomes faltaves tu, però la llunyania i la dificultat per venir feien impossible la teva arribada. Però tots sabíem que encara que faltessis hi estaves present.

Se que no tardaràs en contestar a pesar de la llunyania des de la teva illa tranqui-la.

1000 petons i un somriure

divendres, 12 de febrer del 2010

REFUGI

En un mati gelat de febrer, amb un vent que et tomba al caminar i et despentina els cabells. Busques algun lloc calent, acollidor i tranquil per demanar un cafè i així a poc a poc que els ossos se’t desglacin de nou, busques un tallat calent en un bar amb encant de Sant Andreu. Per poder disfrutar d’un moment tranquil, on poder pensar i escriure, per deixar passar les hores mortes d’un mati glaçat d’hivern.


dilluns, 25 de gener del 2010

MOLT HA PLOGUT DES DE ALESHORES...

Feia temps que no hi tornaves, en aquesta terra que em va acollir durant gairebé cinc anys. Moltes coses han passat des de que la vaig trepitjar per últim cop. Ara tot és diferent. Cap de setmana curt però intens, ple de experiències positives, amb gust de retrobament, de família, de calma…
La trobaves a faltar aquesta terra de llum i de color, de pólvora i de foc que tants bons moments et va donar.

dimarts, 19 de gener del 2010

SEMPRE AMB TU...

Decisions difícils, complicades, de les que fan mal, però totes meditades.

Moments delicats en el qual un ha de triar el camí a seguir, la direcció per on s’ha de continuar…

S’ha de ser valent per tirar endavant, per seguir a pesar de les circumstàncies, sabent que el millor sempre esta per arribar. Un ha de ser fort o forta, depenent dels casos i omplir-se de coratge i valentia per fer front a situacions a vegades insostenibles.

I així, poc a poc anar seguint endavant per poder continuar creixent, continuar lluitant, continuar vivint…

dijous, 7 de gener del 2010

UN ANY MÉS...

L’any que va acabar, serà recordat tota la meva vida…

Ha estat un any diferent, variat, enriquidor de experiències positives, en el que he disfrutat però també en el que he patit i en algunes ocasions ha estat difícil seguir endavant.

En aquets dotze mesos he viscut en tres ciutats diferents una de l’altre. Valencia, Liverpool i Barcelona tres ciutats que porto al cor, i en les que m’han aportat coses diferents però totes importa’ns i necessàries per el creixement i coneixement de mi mateix. Ha estat un any difícil, però a la vegada bonic i satisfactori. Ara comença un any més, i amb ell noves experiències i dificultats, la veritat es que no se amb certesa el que aquest any em te guardat. Però el que si se, es que almenys seran dotze mesos més tranquils, més calmats i potser més enriquidors del que ara han estat.