UN ANY MÉS...

L’any que va acabar, serà recordat tota la meva vida…

Ha estat un any diferent, variat, enriquidor de experiències positives, en el que he disfrutat però també en el que he patit i en algunes ocasions ha estat difícil seguir endavant.

En aquets dotze mesos he viscut en tres ciutats diferents una de l’altre. Valencia, Liverpool i Barcelona tres ciutats que porto al cor, i en les que m’han aportat coses diferents però totes importa’ns i necessàries per el creixement i coneixement de mi mateix. Ha estat un any difícil, però a la vegada bonic i satisfactori. Ara comença un any més, i amb ell noves experiències i dificultats, la veritat es que no se amb certesa el que aquest any em te guardat. Però el que si se, es que almenys seran dotze mesos més tranquils, més calmats i potser més enriquidors del que ara han estat.

CON LA MUSICA A OTRA PARTE

Aquí deixo una cançó que m’ha acompanyat durant la meva llarga estada a la lluna.

Una cançó que es diu “ El día que no pueda mas” que per mi diu moltes coses, espero que us agradi. Disfruteu-la com jo la he disfrutat.

MOMENT NERO

Primer va ser una sola tassa de cafè la que algun dia es refugiava dintre el Nero. Al cap de cinc mesos el que era una tassa solitària se li va afegir una altre i les visites en aquella cafeteria es van intensificar, i aixi a poc a poc, les dos tasses de cafè van anar transformant el moment Nero en un ritual diari.
En aquella cafeteria s’hi trobaven be, i lentament, el van convertir en quasi un lloc de visita i parada obligada per a tot ser estimat que venia a veure’ls
Avui, un dimecres de pluja i fred, amb els cossos mig glaçats i amb ganes de refugiar-se en algun lloc repetim aquest ritual. La diferencia es que avui, en lloc de ser dos tasses de cafè en som quatre les que disfrutem d’aquest ritual agradable en aquesta cafeteria ja esdevinguda parada obligada en aquesta ciutat.
D’aquí dos dies tot això se’n aura anat i nomes quedarà el petit record proper. D’aquí dos dies, el que ara son quatre tasses es convertirà de nou en una sola tassa de cafè.
Però a dintre teu saps, que el moment Nero seguirà omplint les hores mortes, els dies de pluja, les estones solitàries en les que aprofitaràs per pensar.
Passi el que passi d’aquí dos dies endavant, seguirà havent-hi una sola tassa de cafè disfrutan d’aquest ritual màgic, d’aquest ritual diari, d’aquest ritual anomenat moment Nero.