Potser perquè son èpoques caloroses, i tu estàs aquí dalt passant fred i mullant-te, aquesta imatge sense voler-ho t’ha vingut al cap. Un quadre que penjava d’unes parets i que els teus ulls veien en temps d’estiu. Una imatge que et fa venir al cap centenar de records. Records d’ahir, d’avui, de sempre. Records solitaris i també de compartits, però en tot cas records envoltat de gent que estimes.
Una imatge que et transporta a cases grans i espaioses, parets blanques, finestres verdes que avanç eren marrons, habitacions compartides.
Dinars fets amb amor, tardes de platja i siluetes passejant per la sorra.
Butaques relaxants, moments de sobretaula jugant fent trampes al domino, i sobretot a migdiades endormiscades totes això si, envoltades de llibres. A Lluís i Pepi, a veïns, amics, i família.
Però també, hi venen records borrosos de jocs al carrer, de tertúlies de matinada, mapes del tresor dibuixats a ma, capses vermelles plenes de ninots, piscines petites de plàstic que avanç semblaven grans. I fins i tot records de ombres llunyanes, algu que amb camisa blava, barret blanc i ulleres de sol, seia a la seva cadira mirant quelcom passava al mig del carrer. Records també d’algun gos carinyos que es deixava passejar.
Infinitat de imatges, d’històries, de sentiments i moments compartits. Que estan aquí a dalt i sense saber perquè, t’han vingut al cap. Records que et fan feliç, records d’estiu, pensaments i sensacions viscudes que ara ja no pots oblidar, però tots:
RECORDS QUE TROVES A FALTAR
