RETROBAMENT

Fas el mateix passeig de sempre, el mateix camí que quant sorties de permís de tarda.
Avanç era acompanyat de les persones que mes estimes, aquest cop el fas sol, però acompanyat d’una bona melodia…
A poc a poc arribes a la platja del fòrum, lloc que tantes tardes t’hi van veure passar quan estaves i et senties malament, enfadat amb el mon, nerviós amb tot…
Platja on veies el mar i estaves tranquil i alhora et relaxava. T’assentes en una tarima de fusta veien el racó obert que deixen les pedres, deixant que la mirada es perdi en l’horitzó, et relaxes, somrius, recordes….
Avui l’aigua esta tranqui-la avanç remoguda, avui s’entreveu el fons del mar, fa uns dies, tot era foscor. Avui l’aire no bufa i el sol brilla de nou avanç, amenaçava tots els dies pluja i tormenta.
Sona la música mentre també sents el soroll del mar, avui tot esta tranquil, amb calma i la música es l’adient. Nomes falteu vosaltres tres, per tornar a gaudir del que per mi ja es un altre racó especial. Falteu vosaltres per tornar a disfrutar, i re-ensenyar-vos de nou, el que per a mi ja es un altre lloc.

RECONFORTABLE....

Passeig agradable, el que has fet aquest mati, acompanyat d'una companyia immillorable. Passeig tranquil, des del mirador fins a dalt del Tibidabo, una petita preparació per el que vindrà més endevant. A poc a poc, però sense pausa vas pujant, et costa, et canses, però t'enadon-es que respirant fons tot sembla més fàcil. A mesura que vas pujant també aneu xerrant, feia temps que no ho disfrutaves, tots dos sols, amb confiança, amb complicitat. Quan mires ja s'ha acabat el camí i ja as fet el cim, i una sensació d’alliberament i relax se t’apodera, et pares i t’ho mires... T'enadones que estàs be, a gust, que t’està anant bé aquest passeig, i es aleshores quan des d’un bar pròxim sona Coldplay, i ja es pura felicitat el sentiment que t’engloba. I t’assentes, per esmorzar, per disfrutar de la música, per rematar el passeig, per acabar de sentir-te a gust amb la companyia que tens al costat, i es quan, amb la panxa plena i el cos ple de sensacions bones, es quan enfiles el camí de tornada.

AL RESPIRAR....

Camines per el carrer, desprès d’un mes tancat allà, per fi ara tornes a estar lliure, i les coses rebent un altre sentit, el mateix sentit que quant vas tornar de Liverpool però aquest cop, a pesar del patiment, aquest cop tornes renovat.

Segueixes baixant pel carrer mentre l’aire et despentina els cabells i el sol t’il·lumina la cara, t’escalfa el cos. Jo mentrestant vaig badant amb tot, fixant-me un altre cop amb tot, però aquest cop com a espectador. Vaig mirant lentament la gent, com a poc a poc treballa, mentre tu com a bon espectador i a la vegada vividor et conformes nomes en respirar. I respires fondo, tant fort que sembla que es trenqui l’aire, perquè així a la vegada et relaxes, per que el que ha passat es molt fort i ara necessites calma i tranquil·litat.

Però segueixes caminant i alhora gaudint d’aquest paisatge que feia tant que no disfrutaves. I encara que ho intentes sents que no pots, per més que per uns moments ho desitges no pots, no vols, ara mes que mai, no vols deixar de respirar.

CROSBY BEACH

Hi han platges a gairebé tot arreu, però poques tan peculiars i singulars com aquesta.

Crosby Beach un dels pocs llocs on sembla que el temps no passi, que s’hagi aturat, fins hi tot tens la sensació que el temps no haguí existit mai.

Platja solitària, tranquil·la i grisa es el que penses quan sents el nom de Crosby Beach,

Però també et ve al cap la paraula art, degut a les casi 300 escultures en forma d’home mirant el mar que hi ha dispersades per tot arreu de la platja.

Unes escultures de covre, immòbils, casi fantasmagòriques, que et fan adonar-te’n que no ets en una platja qualsevol, sense voler et fan pensar que estàs en algun altre lloc.

La marea del mar també hi juga un paper important a Crosby Beach, ja que aquesta baixa depenent de l’hora, quant puja es poden observar gairebé totes les estàtues al mig del mar, com si aquestes 300 estàtues estiguessin caminant i flotant per sobre l’aigua, en canvi quan aquesta baixa, la platja es transforma en un paisatge increïble, ja que les petites restes d’aigua li donen un encant especial, un encant que et fan adonar-te per que a Crosby Beach es conegut amb el nom de Another Place, es aleshores quan tens la sensació de que et trobes en un altre lloc....

ALBERT DOCK

Surts de casa sense saber cap on vas, sense rumb establert, l’únic que saps es que avui tens ganes de sortir.

Vas caminant pausadament, a poc a poc, degut a la calor que fa, una calor que se'tenganxa, una calor que et recorda la de Barcelona.

Lentament, vas baixant cap el centre, badant amb tot el que trobes pel camí i escoltant el piuleix dels ocells, mica en mica vas creua’n carrers, deixant-los enrere, però tu encara no saps on vas.

Sense adonar-te’n, arribes a Albert Dock, i et contagies enseguida de la tranquil·litat i la calma que es respira en aquest lloc màgic.

Albert Dock, port marítim lligat històricament a la ciutat de Liverpool, antic lloc d’arribada i d’intercanvi de esclaus, vell magatzem de mercaderies, parada obligada del majestuós Titanic, i ara convertit en un important reclam turístic d’aquesta ciutat.

Si tens la sort i el plaer de poder passejar per ell, fora d’hora punta de turistes, quan tot esta quiet i en silenci, aparentment mort, quan el sol ja comença a amagar-se, en el moment que l’imponent color vermell de les seves grans columnes es veu reflectit en les seves calmades aigües, es aleshores on t’adones de la importància d’aquest lloc.

T’assentes en un banc pròxim que has pogut localitzar, tanques els ulls, respires, deixes que la seva tranquil·litat se’t vagi apoderant lentament, també ho fas amb el silenci, escoltes l’aire, et relaxes i somies…

Al sortir de casa no s’havies on anaves, però alguna cosa, potser la calma i la tranquil·litat tan fet arribar aquí.

Ara et sents be, feia dies que no hi anaves, potser ho necessitaves, ja gairebé no t’en recordavas del que Albert Dock et fa sentir.