Fas el mateix passeig de sempre, el mateix camí que quant sorties de permís de tarda.
Avanç era acompanyat de les persones que mes estimes, aquest cop el fas sol, però acompanyat d’una bona melodia…
A poc a poc arribes a la platja del fòrum, lloc que tantes tardes t’hi van veure passar quan estaves i et senties malament, enfadat amb el mon, nerviós amb tot…
Platja on veies el mar i estaves tranquil i alhora et relaxava. T’assentes en una tarima de fusta veien el racó obert que deixen les pedres, deixant que la mirada es perdi en l’horitzó, et relaxes, somrius, recordes….
Avui l’aigua esta tranqui-la avanç remoguda, avui s’entreveu el fons del mar, fa uns dies, tot era foscor. Avui l’aire no bufa i el sol brilla de nou avanç, amenaçava tots els dies pluja i tormenta.
Sona la música mentre també sents el soroll del mar, avui tot esta tranquil, amb calma i la música es l’adient. Nomes falteu vosaltres tres, per tornar a gaudir del que per mi ja es un altre racó especial. Falteu vosaltres per tornar a disfrutar, i re-ensenyar-vos de nou, el que per a mi ja es un altre lloc.
L'aigua está tranquila, perque tu estas tranquil, el sol brilla perque tu brillas, la tormenta a marxat i la musica t'acompanya per allunyar totes las tormentas que tant intranquil t'en fet sentir. Ells no et faltan, encara que amb presencia no estiguin, estan amb tu amb tot moment. Crec que tots estem amb tu amb tot moment.T'Estimo LA TIETA
ResponEliminaTans dies sense mirar el teu blog, tenie molta feina pendenta, nomes et puc dir que quan llegeixo les tevas paraules, sento la musica que hi has posat, gaudeixo del video que l'acompanya i recordo la trucada que hem vares fer durant aquest teu paseix aparentment solitari, se segur que encara que no m'enrecordi la sombra dels tres que hi erem el primer die seguia al teu costat com moltes altres persones.
ResponElimina