El cafè Nero, era més que un cafè. Era un lloc especial, acollidor, bonic. Era un petit oasis en una ciutat marcada per la pluja diària i el fred.
Fa temps que trobes a faltar un cafè com aquell, amb aquelles grans finestres per on entrava el sol quant sortia, amb la cara amable de la gent que hi treballava, amb aquell gran e imponent arbre a fora, que cada dia et donava la força per seguir a pesar de les dificultats.
El moment Nero, era més que un ritual diari, era més que un simple cafè…
Segueixes buscant un lloc com aquell aquí, un cafè on quant entraves, tot prenia un altre sentit i el temps semblava que s’aturés per uns instants, poden així disfrutar d’un bon cafè, de la companyia, de la atmosfera que allà es respirava…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada