Quant et vaig començar, no sabia amb certeza si et podria anar seguint, ni tampoc si la meva seria una aficio passatgera…
Però la veritat es que no ha estat aixi, poc o molt te anat actualitzant i avui resulta que compleixes el teu primer anyet de vida.
Em passat moments bons i dolents i junts les em vist de tots colors. I avui puc dir que quant necessito escriure, ebadirme o retrobarme amb mi mateix se on haig d’anar, perquè se que el meu alter lloc m’espera.
