Per que el que tu volies era ben fàcil, però a vegades tot es complica i es capgira.
Es capgira tant que fins i tot en certs moments costa veure el sol…
Però per fi, aquets dies de tristor, de neguit, de llàgrimes, de pors, de impotència estan a punt de posar punt i final.
I podreu tornar a començar de nou, les dos soles, juntes i més fortes que mai.
Avui plou i fa fred, que millor per recordar que avui fa un any d’una data, d’un viatge que ho va camibiar tot.
Liverpool ja queda lluny però encara hi és present. Avui fa un any que m’en vaig anar, deixant darrere tot el que em comprimia, el que em neguitejava, deixant totes les pressions que a poc a poc m’envaïen.
Avui fa un any que va començar aquella aventura que em va omplir de noves il·lusions i nous projectes.
La pluja i el fred t’acosten més aquella data, aquell dia, aquell país que sempre plou i en el que em va fer cambiar.
