Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris AMICS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris AMICS. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de novembre del 2009

GRÀCIES

Gràcies a tots i a totes, per els ànims i el suport rebut, per deixar-ho tot i venirme a veure, per les trucades de suport a casa. Gràcies als metges que son uns grans professionals. Gràcies als petons, abraçades, carícies,mirades de complicitat, de patiment, als avions i trens vinguts de lluny, infinitats de moments plens d’afecte que, a vegades , estan aquí dalt, tancat, aïllat, jo no entenia el perquè de tot plegat.

Gràcies a tots però en especial a vosaltres tres. Perquè no heu tira endarrere a pesar de les meves mirades d’odi, les respostes a les vostres converses, els enfadós i les confessions que a vegades feien mal, molt de mal.

Gràcies perquè heu estat aquí, com sempre ho heu estat, heu estat fixes, sense por encara que en realitat en teníeu. Heu estat aquí sense moure’s del costat, de quin costat? El meu costat.

I se, que a pesar de la distancia que algun dia ens pugui separar, estareu sempre al meu costat si fa falta, se que ho donareu tot per animarme. Perquè es això, estan junts, perquè aquesta es la base, el nucli, la unió que sempre ens ha fet grans.


dissabte, 21 de novembre del 2009

VIATGE I RETORN DE LA LLUNA


Durant gairebé un mes, he estat ingressat per un brot psicòtic persecutori, o així l’anomenen els metges. A mi, m’agrada més dir que estava viatjant per la lluna, sabent que algun dia tornaria però sense saber amb certesa quant es produïria.

Durant aquest viatge per la lluna, esfera rocosa per cert, he imaginat que era Superman, que venia de kriptonita, que controlava Barcelona, que havia estat elegit per alguna raó i em coneixia tothom. Fins i tot pensava que m’estaven ensenyant a conduir.

Ara sé que no era veritat, i així de pas em trec un pes de sobre, degut al meu afany per salvar el món.

Ara ja estic curat, però el nom de psicosis persecutòria o desajust químic del cervell no m'acava de agradar gaire, prefereixo pensar que estava tornant a jugar a ser petit amb molta imaginació. Cal dir, que ja he posat fi al meu periple per la lluna, gracies en part al coet vermell del Tintin, que m’ha fet aterrar de nou. Cal dir que ja estic tornant, que ja per fi, torno a ser jo.