divendres, 27 de novembre del 2009

GRÀCIES

Gràcies a tots i a totes, per els ànims i el suport rebut, per deixar-ho tot i venirme a veure, per les trucades de suport a casa. Gràcies als metges que son uns grans professionals. Gràcies als petons, abraçades, carícies,mirades de complicitat, de patiment, als avions i trens vinguts de lluny, infinitats de moments plens d’afecte que, a vegades , estan aquí dalt, tancat, aïllat, jo no entenia el perquè de tot plegat.

Gràcies a tots però en especial a vosaltres tres. Perquè no heu tira endarrere a pesar de les meves mirades d’odi, les respostes a les vostres converses, els enfadós i les confessions que a vegades feien mal, molt de mal.

Gràcies perquè heu estat aquí, com sempre ho heu estat, heu estat fixes, sense por encara que en realitat en teníeu. Heu estat aquí sense moure’s del costat, de quin costat? El meu costat.

I se, que a pesar de la distancia que algun dia ens pugui separar, estareu sempre al meu costat si fa falta, se que ho donareu tot per animarme. Perquè es això, estan junts, perquè aquesta es la base, el nucli, la unió que sempre ens ha fet grans.


2 comentaris:

  1. GRÀCIES:
    Gràcies a tu, per ser com ets.
    Gràcies a tu per respondre tal com estas responent.
    Gràcies a tu per reconeixer els que tens el teu costat, perque sempre estaran amb tu.
    Gràcies a tu per els teus petons i abraçades, perque diuen qui ets i prou de GRÂCIES, perque encara que n las dongis sempre sempre estarem amb tu.
    Segueix lluitan que tu pots.
    T'Estimem i estem amb tu. LA TIETA

    ResponElimina
  2. Ja n'hi ha prou de dir gràcies, tens rao. Però tot aixo ho tenia que escriure, perquè ho portaba a dintre. Ara em sento be, còmode, ara torno a ser jo, ara torno a estar preparat per tot el que ha de venir. La unió fa la força i el nucli familiar ens fa grans.

    1000 petons i un somriure.

    ResponElimina