Quant et vaig començar, no sabia amb certeza si et podria anar seguint, ni tampoc si la meva seria una aficio passatgera…
Però la veritat es que no ha estat aixi, poc o molt te anat actualitzant i avui resulta que compleixes el teu primer anyet de vida.
Em passat moments bons i dolents i junts les em vist de tots colors. I avui puc dir que quant necessito escriure, ebadirme o retrobarme amb mi mateix se on haig d’anar, perquè se que el meu alter lloc m’espera.
Aquí deixo una cançó que m’ha acompanyat durant la meva llarga estada a la lluna.
Una cançó que es diu “ El día que no pueda mas” que per mi diu moltes coses, espero que us agradi. Disfruteu-la com jo la he disfrutat.
Durant gairebé un mes, he estat ingressat per un brot psicòtic persecutori, o així l’anomenen els metges. A mi, m’agrada més dir que estava viatjant per la lluna, sabent que algun dia tornaria però sense saber amb certesa quant es produïria.
Durant aquest viatge per la lluna, esfera rocosa per cert, he imaginat que era Superman, que venia de kriptonita, que controlava Barcelona, que havia estat elegit per alguna raó i em coneixia tothom. Fins i tot pensava que m’estaven ensenyant a conduir.
Ara sé que no era veritat, i així de pas em trec un pes de sobre, degut al meu afany per salvar el món.
Ara ja estic curat, però el nom de psicosis persecutòria o desajust químic del cervell no m'acava de agradar gaire, prefereixo pensar que estava tornant a jugar a ser petit amb molta imaginació. Cal dir, que ja he posat fi al meu periple per la lluna, gracies en part al coet vermell del Tintin, que m’ha fet aterrar de nou. Cal dir que ja estic tornant, que ja per fi, torno a ser jo.
Hi han platges a gairebé tot arreu, però poques tan peculiars i singulars com aquesta.
Crosby Beach un dels pocs llocs on sembla que el temps no passi, que s’hagi aturat, fins hi tot tens la sensació que el temps no haguí existit mai.
Platja solitària, tranquil·la i grisa es el que penses quan sents el nom de Crosby Beach,
Però també et ve al cap la paraula art, degut a les casi 300 escultures en forma d’home mirant el mar que hi ha dispersades per tot arreu de la platja.
Unes escultures de covre, immòbils, casi fantasmagòriques, que et fan adonar-te’n que no ets en una platja qualsevol, sense voler et fan pensar que estàs en algun altre lloc.
La marea del mar també hi juga un paper important a Crosby Beach, ja que aquesta baixa depenent de l’hora, quant puja es poden observar gairebé totes les estàtues al mig del mar, com si aquestes 300 estàtues estiguessin caminant i flotant per sobre l’aigua, en canvi quan aquesta baixa, la platja es transforma en un paisatge increïble, ja que les petites restes d’aigua li donen un encant especial, un encant que et fan adonar-te per que a Crosby Beach es conegut amb el nom de Another Place, es aleshores quan tens la sensació de que et trobes en un altre lloc....
Surts de casa sense saber cap on vas, sense rumb establert, l’únic que saps es que avui tens ganes de sortir.
Vas caminant pausadament, a poc a poc, degut a la calor que fa, una calor que se'tenganxa, una calor que et recorda la de Barcelona.
Lentament, vas baixant cap el centre, badant amb tot el que trobes pel camí i escoltant el piuleix dels ocells, mica en mica vas creua’n carrers, deixant-los enrere, però tu encara no saps on vas.
Sense adonar-te’n, arribes a Albert Dock, i et contagies enseguida de la tranquil·litat i la calma que es respira en aquest lloc màgic.
Albert Dock, port marítim lligat històricament a la ciutat de Liverpool, antic lloc d’arribada i d’intercanvi de esclaus, vell magatzem de mercaderies, parada obligada del majestuós Titanic, i ara convertit en un important reclam turístic d’aquesta ciutat.
Si tens la sort i el plaer de poder passejar per ell, fora d’hora punta de turistes, quan tot esta quiet i en silenci, aparentment mort, quan el sol ja comença a amagar-se, en el moment que l’imponent color vermell de les seves grans columnes es veu reflectit en les seves calmades aigües, es aleshores on t’adones de la importància d’aquest lloc.
T’assentes en un banc pròxim que has pogut localitzar, tanques els ulls, respires, deixes que la seva tranquil·litat se’t vagi apoderant lentament, també ho fas amb el silenci, escoltes l’aire, et relaxes i somies…
Al sortir de casa no s’havies on anaves, però alguna cosa, potser la calma i la tranquil·litat tan fet arribar aquí.
Ara et sents be, feia dies que no hi anaves, potser ho necessitaves, ja gairebé no t’en recordavas del que Albert Dock et fa sentir.
Perquè tothom necessita tenir el seu altre lloc, on poder assaborir els moments solitaris, un lloc per amagar i a la vegada alliberar les pors i les angoixes,
Es igual el que vulguis fer, perquè aquest lloc es teu. El que si es important es que cadascú tingui, en alguna part, un altre lloc.
