Prou!

A vegades, entres en un espiral confús i extrany, una nubolosa de ansietat latent difícil de amagar. Plena de ràbia i a la vegada de força. Pero a l'hora de por encriptada, en un no saber continuar.
Sents que no pots, que res et calma, que no saps... El sentiment de fragilitat es tant fort que fins i tot el soroll de una cadira en un bar et fa trontollar.. I el tronteig es desenboca en unes ganes bojes de fer un crit. Un crit tant alt per que tothom calli i tot quedi quiet i en calma. En quietud. En un res mes que un silenci profund.
I sobretot , En ordre.

Encara que Aquest nomes sigui  a dintre teu.