GRACIES PER FER-ME RECORDAR AQUELL DIA

Avui m’han fet recordar aquell dia, en que sobre la bici creia que no pujaria el tibidabo. I poc a poc he anat recordant tot l’esforç que vaig fer, com em queien les gotes de suor, com la respiraccio es trencava, com el cor bategava de energia, com no vaig baixar de la bici encara que em moria de ganes…
Encara recordo lo bonic que va ser, tots dos sols, com m’animaves, com m’empanyies, com m’ajudaves.
I l’esmorzar de despres mentre parlavem de l’aficcio que aquell dia ens va començar a unir.
Recordo aquella sensació de satisfacció per el meu cos, i la dutxa revitalitazadora de desprès, i com em vaig sentir de viu durant tot el dia a pesar de la gran quantitat de medicació que portava a sobre, a pesar de tot el patiment que portava al darrere… Vaig descobrir en mi una sensació que no coneixia.
No em vaig deixar vèncer per el patiment i per les ganes de posar peu a terra.
Ara es tracte de això, de aixecar-te del llit com o vaig fer aquell dia, de no posar peu a terra, de anar pujant poc a poc, amb constància, amb esforç, amb energia. Nomes així me’n sortiré, se que puc encara que costi, encara que mi deixi la pell, costarà, costarà molt… però se que puc.

VISCA ELS NUVIS!

Son les sis de la tarda en un hotelet amb encant del Montseny. Sota la pluja ell l’espera nerviós, inquiet i mirant-la fixament. Ella camina decidida, també nerviosa enmig d’una alfombra de pètals de flors. Es miren, s’abracen i es fan un peto…

A partir d’aquí ja tot es diferent. Una cerimònia amb encant dedicada a les absències que es troben a faltar. Dos amics que llegeixen textos diferents però tots dos emotius. Es diuen el “ si vull” i les llàgrimes surten dels ulls. I venen les fotos de rigor, el pica-pica i un bo i suculent soparet. S’apaguen els llums i comença’n les sorpreses sota l’atenta mirada incrèdula de tothom.

Un vídeo de temps llunyans però que la fa vibrar, que li arriba molt endins… Però les sorpreses no s’acaben aquí, per que per repartir els regals protagonitzen un xou, un musical en tota regla. El que no saben es que estan protagonitza’n un casament trencador, especial i emocionant. En acabat arriba l’hora de la festa, ells ballant, disfruten amb cada una de les moltes cançons escollides per l’ocasió. Riuen, ballant, s’ho passen be, es nota que disfruten, es nota que son feliços, es nota que estan fets l’un per l’altre. La festa s’allarga fins passades les tres de la matinada, i ara ja es moment de enfilar cap a casa, no per tots ja que la festa continua en una masia prop d’Arbúcies.

Ja al llit, avanç que acloqui els ulls, les imatges van passant, retenint cada moment, revivint cada instant i assaborint-los a poc a poc, el resultat és, un casament que perdurarà durant anys en la memòria de tots.

24 de setembre del 2010