Durant gairebé un mes, he estat ingressat per un brot psicòtic persecutori, o així l’anomenen els metges. A mi, m’agrada més dir que estava viatjant per la lluna, sabent que algun dia tornaria però sense saber amb certesa quant es produïria.
Durant aquest viatge per la lluna, esfera rocosa per cert, he imaginat que era Superman, que venia de kriptonita, que controlava Barcelona, que havia estat elegit per alguna raó i em coneixia tothom. Fins i tot pensava que m’estaven ensenyant a conduir.
Ara sé que no era veritat, i així de pas em trec un pes de sobre, degut al meu afany per salvar el món.
Ara ja estic curat, però el nom de psicosis persecutòria o desajust químic del cervell no m'acava de agradar gaire, prefereixo pensar que estava tornant a jugar a ser petit amb molta imaginació. Cal dir, que ja he posat fi al meu periple per la lluna, gracies en part al coet vermell del Tintin, que m’ha fet aterrar de nou. Cal dir que ja estic tornant, que ja per fi, torno a ser jo.
Ens hem tret un pes de sobre també els que hem seguit desde el nostre petit Houston, el dia a dia del teu periple. Ha sigut prou complicat poder seguir els teus moviments orbitals i estavem una xic temerosos per la demora del retorn. Amb tot no hem deixat mai de mirar al cel, esperant amb ansia el retorn del nostre jove astronauta dins del cohet vermell. T'estimem moltisim. Serafín Latón.
ResponEliminagràcies per això, per no tirar endarrere a pesar de tot.
ResponElimina