A vegades, les coses, les has de dir i les has de dir per el nom que sents, per el que són, per el que tenen. Sempre has de posar nom als sentiments, a les emocions i les sensacions, als moments i a les respostes, perquè les portes a dins, tant a dins que si no ho dius esclates, t’angoixes. I es aleshores, quan dius les coses per el nom que tenen, es quant et treus un pes de sobre. I tot pot començar a tornar a la realitat, a començar de nou, reinventan-se un mateix i així a la vegada, il·lusionar-te un altre vegada per les noves coses.
I a poc a poc anar tirant, com sempre ho has fet, però aquest cop amb paciència , amb prudència i sobretot amb més seny. Per que es aleshores quant et vas fent gran de veritat.
Gran ja fa dies que ho ets, paciencia poc a poc la vas aprenent, la prudencia tambe es important, el seny importantisim escara que, cada dia que pasa demostras que el teu seny, madura i madura per moments. I segueix aixi perque escribin es quan esclatas i et treus aquest pes que tens dintre teu, per cert cada dia o fas millor no paris i continua. T'estimo, es la meva petita opinio. LA TIETA.
ResponEliminaGracies però la paciència s'ha de anar millorant, com tu dius a poc a poc, sense correr perque sino es quant et caus, però sense pausa.ja tambe t'estimo.
ResponElimina1000 petons i un somriure