A vegades et sents perdut, sense força, sense ànim… i cal parar-se agafar aire… a vegades creus que no pots continuar, que mai acabarà de sortir el sol.
I quant el sol esta sortint, ve alguna cosa i et fa aterrar de nou. i tornes a sentir aquest sentiment de ràbia, de pena i tristor, de pèrdua, de culpabilitat, de que s’acaba el mon… aquest sentiment que no et deixa viure des de fa un temps.
Però potser ja es hora de esforçar-se, de remuntar, e fer un avanç, un pas mes. I tirar endevant, com sempre ho he fet, sense por, i deixant-me la pell. Per molt que costi, altres vegades ho e fet.. he pogut sortir de pitjors… Se que no estic ni estaré sol perquè sempre tindre el suport incondicional de la gent que estimo i t’estima, la que mai t’ha deixat de banda, la que sempre a estat aquí i la que mai t’ha fallat.
Però jo haig de fer l’esforç, intentar-ho amb tota la força, amb totes les ganes, com quant vaig sortir de l’hospital, amb aquella energia que em menjava el mon, i amb aquella sentiment que ningú ni cap cosa em podien fer caure.
Crec qu'es hora que faigis aquet esforç que tens tan clar que has fer. El sol surt i segur que surtira i t'iluminara i sortiras d'aquest pou al qu'estas ficat. Amb esforç en sortiras i saps que si. Com tu dius has sortit de pitjors.
ResponEliminaI sol no has estat mai ni estaras mai tens gent al teu costat molt autentica i que tots t'estimem molt mes del que tu et pensas, encara que a vegadas no encertem o no et diguem las paraulas que tu voldrias sentir, pero tu tenim que dir.
Guapo lluita i lluita i sortiras endevant, saps que pots fer-ho, TESTIMA LA TIETA.