Perquè tothom necessita tenir el seu altre lloc, on poder assaborir els moments solitaris, un lloc per amagar i a la vegada alliberar les pors i les angoixes, per gaudir dels triomfs i pair les derrotes. Un lloc en el qual puguis plorar o riure, depenent del dia, on el temps s’aturi durant uns instants perquè quant tot ho vegis perdut et pugis retrobar amb tu mateix i poder pensar amb tranquil·litat el següent pas a seguir. Un lloc que sigui teu, nomes teu, on puguis dir, fer i escriure el que tu vulguis, sense pressa, sense por, amb calma…
Es igual el que vulguis fer, perquè aquest lloc es teu. El que si es important es que cadascú tingui, en alguna part, un altre lloc.
En quant a mi, us puc dir que degut a un canvi inesperat a la meva vida, a nascut dintre meu una necessitat d’escriure i descriure el que els meus ulls veuen, el que em passa i el que sento.
