A vegades, quant es de nit i estic estirat al llit, mentre a fora la ciutat dorm i els carrers reposen del bullici del dia, quant no hi ha soroll i aparentment regne la calma, es aleshores quant aprofito per pensar amb tranquil•litat.
Però últimament un estrany pensament em ve al cap, just en el instant avanç de que tanqui els ulls. Un pensament que es transforma en una sensació de incertesa per el que hagués pogut passar, si jo, no hagués marxat de aquella ciutat.
La veritat es que pensar en això es, a hores d’ara, inútil e innecessari.
El que se segur, es que si no hagués decidit fer les maletes i anar-me’n lluny, segurament, ara seguiria atrapat a una feina, a uns horaris esclaus que em comprimien, seguiria enclat a una ciutat a la que estimo, però que començava a saberla de memòria. Una ciutat on gaudia d’una vida còmoda i estable però monòtona i apunt de ser avorrida.
Per moltes dificultats que ara estic tenint, mentre a poc a poc intento obrir-me camí en aquesta nova ciutat, agraeixo haver tingut la valentia i la decisió de haver decidit girar el meu destí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Felipe bon amic de Mafalda deia: "La voluntat deu ser l'unica cosa en el mon que quan está desinflada necessita que la punxin". Vicenç
ResponEliminaUn dia vas decidir canviar el rumb de la teva vida, i vas arribar a una ciutat que no t'ho ha posat gens fàcil.Has crescut, has caigut i t'has aixecat mil vegades desde aquell dia. Però també has viscut una vida que ni de lluny s' acosta a l'anterior.Segur que quan marxis d'aquí la balança estará ben anivellada.
ResponElimina