Dijous de grisor embolcallada i neguiteix contingut , de runruneig matinal i processons de cares llarges. Aixecar-se de nou i enfilar els peus a terra. Començar a caminar o seguir somiant adormiscat?
En quant a mi, us puc dir que degut a un canvi inesperat a la meva vida, a nascut dintre meu una necessitat d’escriure i descriure el que els meus ulls veuen, el que em passa i el que sento.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada