Per que el que tu volies era ben fàcil, però a vegades tot es complica i es capgira.
Es capgira tant que fins i tot en certs moments costa veure el sol…
Però per fi, aquets dies de tristor, de neguit, de llàgrimes, de pors, de impotència estan a punt de posar punt i final.
I podreu tornar a començar de nou, les dos soles, juntes i més fortes que mai.
Avui plou i fa fred, que millor per recordar que avui fa un any d’una data, d’un viatge que ho va camibiar tot.
Liverpool ja queda lluny però encara hi és present. Avui fa un any que m’en vaig anar, deixant darrere tot el que em comprimia, el que em neguitejava, deixant totes les pressions que a poc a poc m’envaïen.
Avui fa un any que va començar aquella aventura que em va omplir de noves il·lusions i nous projectes.
La pluja i el fred t’acosten més aquella data, aquell dia, aquell país que sempre plou i en el que em va fer cambiar.
Dinar amb família carregat d’emocions, d’alegries i retrobament. Tots junts units per a celebrar el meu vint-i-setè aniversari.
Nomes faltaves tu, però la llunyania i la dificultat per venir feien impossible la teva arribada. Però tots sabíem que encara que faltessis hi estaves present.
Se que no tardaràs en contestar a pesar de la llunyania des de la teva illa tranqui-la.
1000 petons i un somriure
En un mati gelat de febrer, amb un vent que et tomba al caminar i et despentina els cabells. Busques algun lloc calent, acollidor i tranquil per demanar un cafè i així a poc a poc que els ossos se’t desglacin de nou, busques un tallat calent en un bar amb encant de Sant Andreu. Per poder disfrutar d’un moment tranquil, on poder pensar i escriure, per deixar passar les hores mortes d’un mati glaçat d’hivern.
Decisions difícils, complicades, de les que fan mal, però totes meditades.
Moments delicats en el qual un ha de triar el camí a seguir, la direcció per on s’ha de continuar…
S’ha de ser valent per tirar endavant, per seguir a pesar de les circumstàncies, sabent que el millor sempre esta per arribar. Un ha de ser fort o forta, depenent dels casos i omplir-se de coratge i valentia per fer front a situacions a vegades insostenibles.
I així, poc a poc anar seguint endavant per poder continuar creixent, continuar lluitant, continuar vivint…
L’any que va acabar, serà recordat tota la meva vida…
Ha estat un any diferent, variat, enriquidor de experiències positives, en el que he disfrutat però també en el que he patit i en algunes ocasions ha estat difícil seguir endavant.
En aquets dotze mesos he viscut en tres ciutats diferents una de l’altre. Valencia, Liverpool i Barcelona tres ciutats que porto al cor, i en les que m’han aportat coses diferents però totes importa’ns i necessàries per el creixement i coneixement de mi mateix. Ha estat un any difícil, però a la vegada bonic i satisfactori. Ara comença un any més, i amb ell noves experiències i dificultats, la veritat es que no se amb certesa el que aquest any em te guardat. Però el que si se, es que almenys seran dotze mesos més tranquils, més calmats i potser més enriquidors del que ara han estat.
Es època de fer balanç, de propòsits nous, d’il·lusió i màgia. De sopars i dinars familiars envoltats de gent que estimes, amb espelmes i musica que escalfen la vetllada.
Es moment de torrons, reunions i sobretaules llargues. De sacs que venen carregats de regals i de tradicions musicals. De brindis i retrobament. De mirades, rialles i abraçades...
Es època de desitjar-nos Bon Nadal.
El cafè Nero, era més que un cafè. Era un lloc especial, acollidor, bonic. Era un petit oasis en una ciutat marcada per la pluja diària i el fred.
Fa temps que trobes a faltar un cafè com aquell, amb aquelles grans finestres per on entrava el sol quant sortia, amb la cara amable de la gent que hi treballava, amb aquell gran e imponent arbre a fora, que cada dia et donava la força per seguir a pesar de les dificultats.
El moment Nero, era més que un ritual diari, era més que un simple cafè…
Segueixes buscant un lloc com aquell aquí, un cafè on quant entraves, tot prenia un altre sentit i el temps semblava que s’aturés per uns instants, poden així disfrutar d’un bon cafè, de la companyia, de la atmosfera que allà es respirava…
Ets petita i juganera, però ploranera quan fa falta. Amb cara d’àngel i nas petit, ulls grans i divertits, mirada viva i jovial. Simpàtica, bonica, preciosa, amb cabells negres i boqueta de pinyó. Així ets tu, la petita que porto al cor, perquè des de que vas néixer
