UN ANY MÉS...

L’any que va acabar, serà recordat tota la meva vida…

Ha estat un any diferent, variat, enriquidor de experiències positives, en el que he disfrutat però també en el que he patit i en algunes ocasions ha estat difícil seguir endavant.

En aquets dotze mesos he viscut en tres ciutats diferents una de l’altre. Valencia, Liverpool i Barcelona tres ciutats que porto al cor, i en les que m’han aportat coses diferents però totes importa’ns i necessàries per el creixement i coneixement de mi mateix. Ha estat un any difícil, però a la vegada bonic i satisfactori. Ara comença un any més, i amb ell noves experiències i dificultats, la veritat es que no se amb certesa el que aquest any em te guardat. Però el que si se, es que almenys seran dotze mesos més tranquils, més calmats i potser més enriquidors del que ara han estat.

BON NADAL

Es època de fer balanç, de propòsits nous, d’il·lusió i màgia. De sopars i dinars familiars envoltats de gent que estimes, amb espelmes i musica que escalfen la vetllada.

Es moment de torrons, reunions i sobretaules llargues. De sacs que venen carregats de regals i de tradicions musicals. De brindis i retrobament. De mirades, rialles i abraçades...

Es època de desitjar-nos Bon Nadal.

Perquè la pluja i el fred et fa recordar…

El cafè Nero, era més que un cafè. Era un lloc especial, acollidor, bonic. Era un petit oasis en una ciutat marcada per la pluja diària i el fred.

Fa temps que trobes a faltar un cafè com aquell, amb aquelles grans finestres per on entrava el sol quant sortia, amb la cara amable de la gent que hi treballava, amb aquell gran e imponent arbre a fora, que cada dia et donava la força per seguir a pesar de les dificultats.

El moment Nero, era més que un ritual diari, era més que un simple cafè…

Segueixes buscant un lloc com aquell aquí, un cafè on quant entraves, tot prenia un altre sentit i el temps semblava que s’aturés per uns instants, poden així disfrutar d’un bon cafè, de la companyia, de la atmosfera que allà es respirava…

A

Ets petita i juganera, però ploranera quan fa falta. Amb cara d’àngel i nas petit, ulls grans i divertits, mirada viva i jovial. Simpàtica, bonica, preciosa, amb cabells negres i boqueta de pinyó. Així ets tu, la petita que porto al cor, perquè des de que vas néixer la A ja no es una lletra qualsevol. Es la A de Aina, noieta de tres anys que cada cop et vas fen més gran, més divertida, més juganera, més bonica, més de tot.

DES DE LES ALTURES...

Viatge amb cotxe emocionant, divertit, alegre, a cegues, sense saber amb certesa el destí. Guiat per l’emoció i les pistes que et brinda el camí, arribes a la torre d’alta mar. Bonic i acollidor restaurant, mirador per excel·lència situat al cor del port vell de Barcelona.

Agradable velada, per celebrar un bonic i gran aniversari.

RETROBAMENT

Fas el mateix passeig de sempre, el mateix camí que quant sorties de permís de tarda.
Avanç era acompanyat de les persones que mes estimes, aquest cop el fas sol, però acompanyat d’una bona melodia…
A poc a poc arribes a la platja del fòrum, lloc que tantes tardes t’hi van veure passar quan estaves i et senties malament, enfadat amb el mon, nerviós amb tot…
Platja on veies el mar i estaves tranquil i alhora et relaxava. T’assentes en una tarima de fusta veien el racó obert que deixen les pedres, deixant que la mirada es perdi en l’horitzó, et relaxes, somrius, recordes….
Avui l’aigua esta tranqui-la avanç remoguda, avui s’entreveu el fons del mar, fa uns dies, tot era foscor. Avui l’aire no bufa i el sol brilla de nou avanç, amenaçava tots els dies pluja i tormenta.
Sona la música mentre també sents el soroll del mar, avui tot esta tranquil, amb calma i la música es l’adient. Nomes falteu vosaltres tres, per tornar a gaudir del que per mi ja es un altre racó especial. Falteu vosaltres per tornar a disfrutar, i re-ensenyar-vos de nou, el que per a mi ja es un altre lloc.

RECONFORTABLE....

Passeig agradable, el que has fet aquest mati, acompanyat d'una companyia immillorable. Passeig tranquil, des del mirador fins a dalt del Tibidabo, una petita preparació per el que vindrà més endevant. A poc a poc, però sense pausa vas pujant, et costa, et canses, però t'enadon-es que respirant fons tot sembla més fàcil. A mesura que vas pujant també aneu xerrant, feia temps que no ho disfrutaves, tots dos sols, amb confiança, amb complicitat. Quan mires ja s'ha acabat el camí i ja as fet el cim, i una sensació d’alliberament i relax se t’apodera, et pares i t’ho mires... T'enadones que estàs be, a gust, que t’està anant bé aquest passeig, i es aleshores quan des d’un bar pròxim sona Coldplay, i ja es pura felicitat el sentiment que t’engloba. I t’assentes, per esmorzar, per disfrutar de la música, per rematar el passeig, per acabar de sentir-te a gust amb la companyia que tens al costat, i es quan, amb la panxa plena i el cos ple de sensacions bones, es quan enfiles el camí de tornada.

AL RESPIRAR....

Camines per el carrer, desprès d’un mes tancat allà, per fi ara tornes a estar lliure, i les coses rebent un altre sentit, el mateix sentit que quant vas tornar de Liverpool però aquest cop, a pesar del patiment, aquest cop tornes renovat.

Segueixes baixant pel carrer mentre l’aire et despentina els cabells i el sol t’il·lumina la cara, t’escalfa el cos. Jo mentrestant vaig badant amb tot, fixant-me un altre cop amb tot, però aquest cop com a espectador. Vaig mirant lentament la gent, com a poc a poc treballa, mentre tu com a bon espectador i a la vegada vividor et conformes nomes en respirar. I respires fondo, tant fort que sembla que es trenqui l’aire, perquè així a la vegada et relaxes, per que el que ha passat es molt fort i ara necessites calma i tranquil·litat.

Però segueixes caminant i alhora gaudint d’aquest paisatge que feia tant que no disfrutaves. I encara que ho intentes sents que no pots, per més que per uns moments ho desitges no pots, no vols, ara mes que mai, no vols deixar de respirar.

UN DIA CLAR MALGRAT LA BOIRA

Aquest mati, Barcelona s’ha despertat mig emboirada. Una boira suau que a mida que les hores passant es va fent mes espessa. Paisatge boirós que et fa pensar en Liverpool, Londres i amb ells la seva llum i la seva llibertat que et va donar a tu.

Una boira que et fa veure amb claredat el que t’ha passat.

El teu cap també s’ha emboirat, s’ha emboirat tant que fins i tot a contagiat tot Barcelona. Però saps amb certesa que dema sortirà el sol, o pluja, la veritat es que tant t’he fot, perquè avui et sents be, amb mitja o gairebé tota la batalla guanyada.

Però encara et toca ser una mica mes pacient, i seguir sent pacient fins que tornis a ser tu mateix, que serà quant surtis d’aquí dintre.

TOT TE UN NOM

A vegades, les coses, les has de dir i les has de dir per el nom que sents, per el que són, per el que tenen. Sempre has de posar nom als sentiments, a les emocions i les sensacions, als moments i a les respostes, perquè les portes a dins, tant a dins que si no ho dius esclates, t’angoixes. I es aleshores, quan dius les coses per el nom que tenen, es quant et treus un pes de sobre. I tot pot començar a tornar a la realitat, a començar de nou, reinventan-se un mateix i així a la vegada, il·lusionar-te un altre vegada per les noves coses.

I a poc a poc anar tirant, com sempre ho has fet, però aquest cop amb paciència , amb prudència i sobretot amb més seny. Per que es aleshores quant et vas fent gran de veritat.